Quina relació hi ha entre l’alta sensiblitat i l’ansietat? 
T.  Nandín
________________________________________________________________________

Es tracta en realitat d’una relació indirecta. Les PAS tenim un sistema nerviós més estimulable i per aquest motiu, arribem a un estat d’activació fisiològica més ràpidament que la resta de les persones. L’activació fisiològica és la manera en la qual el nostre cos es prepara per fer front a qualsevol amenaça (real o imaginada) o simplement per afrontar qualsevol situació difícil. Quan el sistema nerviós s’activa, el cor s’accelera lleugerament, les pupil·les es dilaten, la musculatura es tensa, la nostra atenció s’aguditza…

Aquesta resposta fisiològica tan ràpida que tenim les P.A.S. ben segur que seria un avantatge per a la supervivència d’avant d’un depredador en temps prehistòrics, però pot acabar tornant-se un desavantatge en la nostra societat actual, on la nostra supervivència no perilla, però on hi ha tanta pressa, reptes diaris i un munt d’estímuls per tot arreu. El resultat és que, si no ens cuidem, podem acabar vivint contínuament sobreactivats (quan anem més enllà de l’activació i el nostre sistema nerviós se sobrecarrega). Parlar de sobreactivació mantinguda és equivalent a parlar d’ansietat i estrès.

Per aquest motiu és tan important per a una P.A.S. aprendre a mantenir un estat òptim d’estimulació, aprendre a reconèixer quan el nostre cos ens avisa que ens estem començant a sobrecarregar d’ansietat, i també aprendre de quines maneres podem rebaixar la nostra sobre activació: per exemple, amb un llenguatge interior adequat, a través de l’expressió artística, o principalment actuant sobre el nostre cos, amb la nostra respiració, relaxant la musculatura, amb l’atenció plena, etc.

En cas contrari, aquest estat d’ansietat i alerta continuada pot acabar passant factura al nostre equilibri físic i emocional. A vegades hi ha persones que viuen totalment carregades d’ansietat des de fa molts anys sense ser-ne conscients, precisament perquè estan molt desconnectades del seu cos.

Així doncs, ser P.A.S. no implica necessàriament ser una persona ansiosa, però sí que les persones amb alta sensibilitat ens hem de cuidar una mica més, per prevenir caure en estats innecessaris de sobreactivació nerviosa mantinguts en el temps.

Què és l’activació fisiològica i quina relació té amb l’alta sensibilitat?

________________________________________________________________________

L’activació fisiològica és la reacció natural que el nostre cos posa en marxa davant qualsevol situació en la qual hem de prestar molta atenció o mantenir-nos alerta.

Qualsevol persona executa millor una tasca quan el seu sistema nerviós està moderadament estimulat o activat. Si el nostre nivell d’estimulació és molt baix, com ara quan ens acabem de despertar, solem sentir-nos maldestres, sense energia i fins i tot ens costa pensar amb claredat.

Per contra, una estimulació molt alta del nostre sistema nerviós ens pot portar a sentir-nos tibants, descentrats, nerviosos, bloquejats o eufòrics, com si estiguéssim fora de control, si bé aquest estat pot ser una resposta biològica adequada en situacions de risc per a la nostra seguretat o integritat. És el que anomenem resposta d’estrès.

Fora d’aquesta mena de situacions extremes, el nivell d’estimulació més adequat per a nosaltres no es troba ni en un extrem ni en l’altre, sinó més aviat a mig camí entre tots dos: en l’anomenat “nivell òptim d’estimulació nerviosa”.

La intensitat amb què reacciona el nostre sistema nerviós en la mateixa situació o davant un mateix estímul varia àmpliament entre unes persones i altres. Dins d’aquesta varietat, els animals altament sensibles, humans inclosos, arribem a un estat d’activació nerviosa més ràpidament que la resta de la població. En altres paraules, el nostre sistema nerviós té llindar més baix de resposta als estímuls i també assoleix un estat d’estrès fisiològic més ràpidament.

Es tracta d’una diferència heretada i amb una base biològica, encara que pot veure’s modulada per les experiències de vida, especialment durant la nostra infància. El que és inicialment un avantatge evolutiu (la capacitat per a captar senyals de l’entorn i, per tant, respondre davant possibles riscos o perills) pot acabar sent un desavantatge quan es viu en una societat com la nostra actual, plena de presses, reptes continus i estímuls de tota mena, que poden mantenir a l’organisme altament sensible en un estat d’ estimulació constant, cada dia i sense oportunitats per a reposar i recuperar-se.

Per això és tan important que les PAS aprenguem a reconèixer quan els nostres nivells d’activació es troben massa alts i quan aquesta situació comença a durar masa temps, i també què podem fer per rebaixar-la, per tal d’evitar que tot això acabi passant factura al nostre equilibri físic i emocional.

Ser PAS és equivalent a patiment? 

________________________________________________________________________

No. L’alta sensibilitat és una característica biològica relacionada amb un sistema nerviós més sobreestimulable i que capta i processa més estímuls i informació sensorial, cognitiva i emocional de l’entorn. A conseqüència d’aquesta predisposició, la nostra resposta física i emocional als canvis i les circumstàncies del voltant, és normalment més intensa: el nostre sistema nerviós s’activa de seguida i, en situacions de possible risc, real o imaginat, arriba a la sobreestimulació amb més facilitat que un organisme amb un nivell de sensibilitat més baix. 

En altres paraules, les PAS en general ens carreguem d’estrès més fàcilment i també som persones amb una emocionalitat intensa: ens commovem més amb les arts, la bellesa, les bones accions dels altres, etc.; ens il·lusionem  amb les bones notícies, ens sobresaltem amb les sorpreses, i també ens veiem enormement impactats pels fracassos amorosos, les pèrdues, els conflictes, els greuges…

Ser emocional no és dolent. Ben al contrari, l’emotivitat té com a funció transmetre’ns informació molt valuosa tant per la nostra supervivència com per al nostre benestar.

“Sense emocions caminaríem perduts a l’hora d’interaccionar amb el món que ens envolta”.

  (
Julia Farré)

Ara bé, mentre que aquesta resposta emocional inicial, més biológica, és part de la nostra manera innata de ser i sempre hi serà, una cosa diferent és la nostra capacitat de regulació i com gestionem aquestes emocions despés del primer moment. En aquest sentit, depèn de l’intel·ligència emocional de cada persona i no de l’alta sensibilitat, si gestionem les emocions a favor nostre i si tenim capacitat per reconèixer-les, modular-les, no quedar-nos hi ancorats, i tornar a un estat de relaxació nerviosa, necessari per la bona salut i el nostre benestar personal. Aquesta capacitat per gestionar les emocions depèn de molts factors, però sense dubte, és una cosa que s’aprèn i millora al llarg de la vida d’una persona. És quan la PAS viu en pau amb les seves emocions, fins i tot les més incòmodes, i és capaç de fer-les servir a favor seu, quan tota la part favorable i amable d’aquest tret de la personalitat _ l’expressió artística, les idees creatives, l’empatia constructiva, la profunditat d’anàlisi o l’intuïció _ floreix de veritat.

 L’alta sensibilitat pot tenir un origen en situacions traumàtiques?

________________________________________________________________________

 De cap manera. Avui dia ja hi ha prou base científica per afirmar, sense cap mena de dubte, que els individus naixem amb diferents nivells de sensibilitat a l’entorn que ens envolta i amb una capacitat de resposta diferent davant dels estímuls ambientals i socials, depenent de la nostra genètica. Les PAS seríem aquest 20-30% de la població nascuda amb un sistema nerviós més estimulable, que reacciona més davant els estímuls externs, i això és una cosa que ens passa des del nostre naixement.

Per què hi ha encara especialistes que opinen, erròniament, que aquest tret pot ser producte de situacions traumàtiques del passat? Perquè, per desconeixement del terme, confonen alta sensibilitat amb neuroticisme o hipersensibilitat emocional, els quals sí que sovint tenen el seu origen en necessitats emocionals o situacions traumàtiques no resoltes. L’alta sensibilitat és un concepte psicològic amb una entitat pròpia, independent de la inestabilitat i la hipersensibilitat emocional.

Dit això, sí que és cert que un grau de sensibilitat més alt davant l’entorn pot provocar que les diferents circumstàncies de la vida com ara el tipus de criança, repercuteixin més a una persona amb alta sensibilitat que a una que no ho és, sigui per a bé o per a mal. Així, mentre que aquest tret pot convertir-se en un factor protector o potenciador de qualitats per a un nen PAS que creix en un entorn segur i ben acompanyat, també pot desembocar en una mena de sensibilitat vulnerable, quan l’infant PAS creix en entorns complicats i amb un excés d’estrès. És una cosa que es pot donar en qualsevol nen, però que passaria més el cas de les criatures altament sensibles. És precisament per aquest motiu que un bon acompanyament dels infants PAS i el coneixement d’aquest tret per part de pares i educadors pot ser tan important i decisiu.

Què puc fer si em trobo massa sobreestimulat o sobreestimulada i vull recuperar el meu equilibri físic i emocional?

________________________________________________________________________
Regla d’or:
ioga, mindfulness, meditació, Pilates, dansa, caminar, bicicleta, estiraments, massatges, etc. activitats corporals que contribueixin a relaxar el teu sistema nerviós. Practica de manera regular.

Contacte amb la Natura. Passa temps a l’aire lliure i envolta’t de la natura. Caminar per un parc, passejar per la platja o simplement gaudir d’un moment
tranquil al jardí pot ser molt beneficiós per reequilibrar-te i recuperar energia.

Recorda que cada persona amb alta sensibilitat és única i que el que funciona per a una persona pot no funcionar per a una altra. Experimenta amb diferents estratègies i descobreix el que millor s’ajusta a les teves necessitats i preferències i molt aviat començaràs a gaudir de les coses bones que aporta aquest tret de la personalitat.