L’activació fisiològica és la reacció natural que el nostre cos posa en marxa davant qualsevol situació en la qual hem de prestar molta atenció o mantenir-nos alerta.

Qualsevol persona executa millor una tasca quan el seu sistema nerviós està moderadament estimulat o activat. Si el nostre nivell d’estimulació és molt baix, com ara quan ens acabem de despertar, solem sentir-nos maldestres, sense energia i fins i tot ens costa pensar amb claredat.

Per contra, una estimulació molt alta del nostre sistema nerviós ens pot portar a sentir-nos tibants, descentrats, nerviosos, bloquejats o eufòrics, com si estiguéssim fora de control, si bé aquest estat pot ser una resposta biològica adequada en situacions de risc per a la nostra seguretat o integritat. És el que anomenem resposta d’estrès.

Fora d’aquesta mena de situacions extremes, el nivell d’estimulació més adequat per a nosaltres no es troba ni en un extrem ni en l’altre, sinó més aviat a mig camí entre tots dos: en l’anomenat “nivell òptim d’estimulació nerviosa”.

La intensitat amb què reacciona el nostre sistema nerviós en la mateixa situació o davant un mateix estímul varia àmpliament entre unes persones i altres. Dins d’aquesta varietat, els animals altament sensibles, humans inclosos, arribem a un estat d’activació nerviosa més ràpidament que la resta de la població. En altres paraules, el nostre sistema nerviós té llindar més baix de resposta als estímuls i també assoleix un estat d’estrès fisiològic més ràpidament.

Es tracta d’una diferència heretada i amb una base biològica, encara que pot veure’s modulada per les experiències de vida, especialment durant la nostra infància. El que és inicialment un avantatge evolutiu (la capacitat per a captar senyals de l’entorn i, per tant, respondre davant possibles riscos o perills) pot acabar sent un desavantatge quan es viu en una societat com la nostra actual, plena de presses, reptes continus i estímuls de tota mena, que poden mantenir a l’organisme altament sensible en un estat d’ estimulació constant, cada dia i sense oportunitats per a reposar i recuperar-se.

Per això és tan important que les PAS aprenguem a reconèixer quan els nostres nivells d’activació es troben massa alts i quan aquesta situació comença a durar masa temps, i també què podem fer per rebaixar-la, per tal d’evitar que tot això acabi passant factura al nostre equilibri físic i emocional.