De cap manera. Avui dia ja hi ha prou base científica per afirmar, sense cap mena de dubte, que els individus naixem amb diferents nivells de sensibilitat a l’entorn que ens envolta i amb una capacitat de resposta diferent davant dels estímuls ambientals i socials, depenent de la nostra genètica. Les PAS seríem aquest 20-30% de la població nascuda amb un sistema nerviós més estimulable, que reacciona més davant els estímuls externs, i això és una cosa que ens passa des del nostre naixement.
Per què hi ha encara especialistes que opinen, erròniament, que aquest tret pot ser producte de situacions traumàtiques del passat? Perquè, per desconeixement del terme, confonen alta sensibilitat amb neuroticisme o hipersensibilitat emocional, els quals sí que sovint tenen el seu origen en necessitats emocionals o situacions traumàtiques no resoltes. L’alta sensibilitat és un concepte psicològic amb una entitat pròpia, independent de la inestabilitat i la hipersensibilitat emocional.
Dit això, sí que és cert que un grau de sensibilitat més alt davant l’entorn pot provocar que les diferents circumstàncies de la vida com ara el tipus de criança, repercuteixin més a una persona amb alta sensibilitat que a una que no ho és, sigui per a bé o per a mal. Així, mentre que aquest tret pot convertir-se en un factor protector o potenciador de qualitats per a un nen PAS que creix en un entorn segur i ben acompanyat, també pot desembocar en una mena de sensibilitat vulnerable, quan l’infant PAS creix en entorns complicats i amb un excés d’estrès. És una cosa que es pot donar en qualsevol nen, però que passaria més el cas de les criatures altament sensibles. És precisament per aquest motiu que un bon acompanyament dels infants PAS i el coneixement d’aquest tret per part de pares i educadors pot ser tan important i decisiu.
