Text de Belinda Roca, membre del grup PAS Barcelona.
Ens asseiem a la taula situada arran del gran finestral de l’embarcació.
Són dos quarts de sis i a principis d’octubre el sol ja comença a baixar.
Estem fent el te, a l’hora del te. L’infinit és un sol decreixent que regala escalf damunt un fons blau serè i, sota la línia del límit, un altre blau, més intens, on es dibuixen dues línies escumoses que ens recorden que estem en moviment.
Davant d’això, és necessari preguntar-se moltes coses, però jo, ara mateix, només soc capaç de sentir-les…
